Ens agafa de retruc,
intuïció tenim per dir-nos
que ho tornarà a fer,
que no ens permetrà
deixar passar aquest any
i que es presenta sempre
per les mateixes dates.
Amb un posat de melangia,
baixa i puja del tren
tot canviant d’estació,
i nosaltres neguitosos l’atansem,
uns amb ganes de retrobar-lo,
d’altres amb la insatisfeta pressa
de veure’l allunyar-se via enllà.
Amb vestit, naturalment elegant,
escollit a la millor botiga del mon,
color de la força que esdevé vida,
patronatge amb un bon tall,
daurats botons que llueix la camisa,
calçat de peu ferm i segur
recent llustrat per la pluja.
Guaitar-lo esdevé un plaer,
les sensacions retrobades
ens transiten sota la pell,
ens pessigollegen els sentits,
i una bellesa suau i delicada,
provoca desitjos en la imaginació
deixant els ulls a vessar de imatges.
Que bonic el seu tarannà,
esplèndid i previsor alhora,
entranyable encenent la brasa
i fent caliu a la vora del foc,
on romàntica i apassionada
s’esdevé la tova catifa
esmorteïdora de plaents sons.
Regala generós propietats naturals
que suposen drets sobre bens tangibles,
equipatge que desplega majestuós
mentre reparteix fruits de rebost
donant la volta al mon,
seguint-lo al ritme del seu pas,
la natura avança i preveu la seva arribada.
De casa bona n’és procedent,
riques propietats ben administrades,
te rebudes en dret d’herència,
que ens les te cedides per usucapió,
malmetent-les en actitud prepotent,
sense mostrar cap mena de respecte
pel que molt properament retornarem.
Ell en canvi es ric, molt ric,
res no vol, res no li pertany
propietari absolut, sense drets llegats
sobre el seu temps, que es de tots.
Octubre, benvolgut Setembre a l’Octubre
ens arribes ara, restant amb nosaltres
mentre atansem el tren de l’hivern.
08-10-10
