dijous, 14 d’octubre de 2010

SETEMBRE A L'OCTUBRE



Ens agafa de retruc,
intuïció tenim per dir-nos
que ho tornarà a fer,
que no ens permetrà
deixar passar aquest any
i que es presenta sempre
per les mateixes dates.

Amb un posat de melangia,
baixa i puja del tren
tot canviant d’estació,
i nosaltres neguitosos l’atansem,
uns amb ganes de retrobar-lo,
d’altres amb la insatisfeta pressa
de veure’l allunyar-se via enllà.

Amb vestit, naturalment elegant,
escollit a la millor botiga del mon,
color de la força que esdevé vida,
patronatge amb un bon tall,
daurats botons que llueix la camisa,
calçat de peu ferm i segur
recent llustrat per la pluja.

Guaitar-lo esdevé un plaer,
les sensacions retrobades
ens transiten sota la pell,
ens pessigollegen els sentits,
i una bellesa suau i delicada,
provoca desitjos en la imaginació
deixant els ulls a vessar de imatges.

Que bonic el seu tarannà,
esplèndid i previsor alhora,
entranyable encenent la brasa
i fent caliu a la vora del foc,
on romàntica i apassionada
s’esdevé la tova catifa
esmorteïdora de plaents sons.

Regala generós propietats naturals
que suposen drets sobre bens tangibles,
equipatge que desplega majestuós
mentre reparteix fruits de rebost
donant la volta al mon,
seguint-lo al ritme del seu pas,
la natura avança i preveu la seva arribada.

De casa bona n’és procedent,
riques propietats ben administrades,
te rebudes en dret d’herència,
que ens les te cedides per usucapió,
malmetent-les en actitud prepotent,
sense mostrar cap mena de respecte
pel que molt properament retornarem.

Ell en canvi es ric, molt ric,
res no vol, res no li pertany
propietari absolut, sense drets llegats
sobre el seu temps, que es de tots.
Octubre, benvolgut Setembre a l’Octubre
ens arribes ara, restant amb nosaltres
mentre atansem el tren de l’hivern.

08-10-10

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Un caramel per tu


Te gust de caramel, dolç, afruitat
no hi ha set de vida, desembolicant-lo
a poc a poc.

Te gust de caramel, dolç, afruitat
el copsa millor la meva boca,
reeixida per aigua de torrent fresc.

Te gust de caramel, dolç, afruitat
i entrebancat a les papil·les
guspireja tonalitats.

Te gust de caramel, dolç, afruitat
i el sucre de sa fructosa dona
impuls al meu bategar.

Te gust de caramel, dolç, afruitat
traspua finesa, vivor creixent,
tal com s’ha elaborat.

Te gust de caramel, dolç, afruitat
formulat amb fermesa, l’origen
de terra endins, porta senyalat.

Te gust de caramel, dolç, afruitat
amb el fons de gira-sol, i
roselles quatre de dalt a baix.

Te gust de caramel, dolç, afruitat
esguardant gloriós destí,
però ell no ho sap.

divendres, 1 d’octubre de 2010

Parole....



Llengües escrites en rima,
poemes de nits de lluna plena,
udols de llop cercant en la boira
l’eco de la seva manada.

Sons de dofins i balenes
al voltant de la blanca barca,
dibuixen somriures feliços,
també amb ànima enutjada.

Foscor total en hora nocturna,
crits del bosc enmig de les branques,
ulls brillants assetjant entre fulles,
òlibes expectants criden la caça.

Signes, diàlegs, vocabularis
de les espècies en els seus elements,
parlen de vida, de dia a dia
d’evolució , natura i supervivència.

Udols, cants de balenes , crits d’òliba,
emocions vertaderes del regne animal.
Lletres, paraules, frases i poemes.
Diuen, però que, en realitat ?

Optimist




La salabror de l’aigua
les crestes petites i blanques
de brava mar en calma,
“l’optimist” navega estripant l’aire.

Dibuix “d’esteles en la mar”
canta el mestral la coneguda cançó,
llençant la vista en denses boires
a un “optimist” no li manca far.

Petites incursions en el mar de la vida
minses gairebé, inexistents en l’oceà,
tampoc dels riscos n’ha estat baluard
“optimist” ancorat, mai naufragat.

Previst sense càrrega solca lleuger
esperit simple sense complicacions
estable, fermament marcant el rumb,
un “single-handed” li fa costat.