dijous, 27 de gener del 2011

Endavant, sempre endavant !!



Nena bonica !!!

Tu m'enviaves receptes per la vida, quant jo vaig deixar de cuinar !!!
Vaig abandonar els fogons, amb l'esperit "xurruscat"
Cap dels guisats que abans guarnia, satisfeia el meu paladar.
Era massa dolç o salat el camí que m'empenyia.

Recordes, recordant ?
No em deixaves ni un instant.

Nena bonica !!!
El camí només va cap endavant !! 

dilluns, 10 de gener del 2011

El destí de l’àngel.




No pot amb les seves ales quan
per fi troba on aturar el cos,
tant cansat d’aquella tardor.
Descansà a la cabellera, olorosa
d’oli refregit , de la nova dona,
que esbronca treballadors temporals.
Mercats, fires a les ciutats grans,
xurros de sucre i xocolata en plats,
on pols de multitud si va dipositant.
- Va, porta-li ara mateix, potser que
no badem, mentre la clientela espera !!
Escomesa llançada a nova parella,
company de feina i llit, al que ha costat
caçar per sotmetre amb comentaris
d'studiada i degradant psicologia.

Angelet, creient de paraules de murris
bruixes juganeres i poc fidels,
feia bategar les ales del seu nom,
mentre egòlatra creia seduir, sense
percebre l’olor de batuda.

Fina, delicada, alegre, bonica a ratets.
Així la recordava .... fina i serena, gairebé perfecte.
Fina, fineta d’amor divertit, entusiasta
que l’Angelet gaudí en temps tranquils.
Temps de somnis per trobar quelcom
que devia existir....segur, segur que existia
allò.....allò que no sabia que era.
Fina, fineta dolça, que el deixà marxar
quan ell li ho demanà, per seguir olorosa
cabellera .....segur, segur que era
allò.....allò que no sabia que era.

Marxà... i fins hi tot s’espolsà de les ales
les dolçors i fineses regalades
per fina dona fineta.

Al llindar del seu estiu, ho decidí....
augurant meravellosa tardor i tranquil hivern
tot passant per les estacions de la vida,
¡¡ Per fi les emocions, el destí li cercaria.!!


  • Qualsevol similitud amb fets succeïts fa unes tres dècades, es pura coincidència, fins i tot els noms emprats, que m’ha semblat recordar..... fins i tot la finor d’una dona fina.   

Trobador de somnis


Camí enllà, i el so penjat al coll
les notes, caminant vas assajant,
ritme al pas de sabata vella.
Felicitat, benestar intern denotes
en el to de veu, compàs rimat.
Cançons apreses i d’altres inventades
totes amb històries d’amor i passió,
i auques d’escenes en quadres
dibuixen el moviment dels mots,
guaiten hora tardana
per ésser desenrotllades.
Tens a la parla allò que hom espera
escoltar notes amb paraules musicals
potser ? Surten felices, esverades,
porugues, atropellades i ben dictades
si la història a contar, vida bull.
Cantem trobador dels somnis,
explica’m allò, que al feliç matí, jo.....
m’atreveixi a recordar.

                                   20-12-10

Retrobaments


Ens retrobarem a la química
que hi ha en les nostres paraules
en les nostres converses de tarda i sofà
en les veritats explicades i mig enteses.

Cabòries mentre a fora enfosqueix,
llum d’espelma dibuixant al sostre
la força de l’instant que es viu,
sense cap emoció preconcebuda.

Infusió de tardor endolcida de mel
“repetim, si us plau” apaivaga l’enuig
“explica’m, que jo t’explico” confidències,
subtileses de vida en clau d’intimitat.

Cercant camins en el laberint de decisions,
buscant respostes en els pensaments d’altre,
senzill es viure per a qui tot es fàcil,
adreces sense rumb paguen tribut.

Química en el sentiments,
naixent de versos i paraules ben emprades,
boniques, alhora que ben trobades
les roselles conreades al camp del cor.

Dóna’m d’aquestes amb nota creixent,
no en vull de les altres en detriment,
vull llibertat, que els teus sentiments
no angoixin els meus......i respirar !!!

                                   27-10-10