dissabte, 16 de novembre de 2013

QUIN ARBRE SOM.....


Em preguntaren.....
Si fossis arbre ?..... quin t'agradaria ésser ?

No vull ésser, sóc...!
Sóc un roure amb arrels d'alzina surera,
a voltes em sento pollancre "d'allinllà" abaix a la riera
on el vent em remou i em fa viure
on l'aigua m'és aliment i energia

Roure de temps i aprenentatge,
d'aixoplugar i fer-me cada hivern més fort.
Roure per inclemències de temporades seques,
ermes d'esperit com les batudes dels vents.....
de solitud....que m'enforteix.

Arrels d'alzina que recorren la terra estranya
superficials abraçant les pedres sense molsa,
però empenyen-les cap a baix, rebutjant-les....
Arrels d'alzina de la meva llavor, que ha florit allà......
Arrels d'alzina que la meva llavor, m'ha ensenyat a estimar.....

dijous, 7 de novembre de 2013

NO T'ATURIS

Ja fa massa temps que tinc aquest blog de poesia completament abandonat, me n'enrecordo de tan en tan i entro a fer-hi un cop d'ull per si "s'ha activat tot sol"..... Peró ara toca començar de nou i ho faig amb un poema de WALT WHITMAN.  Es un poema de vida.....!!!!








NO T’ATURIS
No deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica,
sense haver estat feliç, sense haver augmentat els teus somnis.
No et deixis vèncer pel desànim.
No permetis que ningú et tregui el dret a expressar-te,
que és gairebé un deure.
No abandonis les ànsies de fer de la teva vida quelcom extraordinari.
No deixis de creure que les paraules i les poesies
sí que poden canviar el món.
Passi el que passi la nostra essència està intacta.
Som éssers plens de passió.
La vida és desert i oasis.
Ens derroca, ens fa mal,
ens ensenya,
ens converteix en protagonistes
de la nostra pròpia història.
Encara que el vent bufi en contra,
la poderosa obra continua:
Tu pots aportar una estrofa.
No deixis mai de somiar,
perquè en somnis és lliure l’home.
No caiguis en el pitjor dels errors:
el silenci.
La majoria viu en un silenci espantós.
No et resignis.
Fuig.
“Emeto els meus udols pels terrats d’aquest món”,
diu el poeta.
Valora la bellesa de les coses simples.
Es pot fer bella poesia sobre petites coses,
però no podem remar en contra de nosaltres mateixos.
Això transforma la vida en un infern.
Gaudeix del pànic que et provoca
tenir la vida per davant.
Viu intensament,
sense mediocritat.
Pensa que en tu està el futur
i encara la tasca amb orgull i sense por.
Aprèn dels qui puguin ensenyar-te.
Les experiències dels qui ens van precedir
dels nostres “poetes morts”,
t’ajuden a caminar per la vida
La societat d’avui som nosaltres:
Els “poetes vius”.
No permetis que la vida et passi a tu sense que la visquis…
                                                                               WALT WHITMAN