divendres, 22 d’abril del 2022

LA ROSA DE FERRO ( El Petit Princep...vol tornar amb la seva rosa)

 


Si tornessis, després de deixar-me. Si ho feres, no em coneixeries. No sabries distingir-me de la multitud que abandonares quan t'entregares a mi. Si tornessis, no em desitjaries tant com em desitjaves. Et preguntaries, talment com jo ho faig, que m'han fet i que ha passat. Vàrem trobar-nos quan ja sabies tot del món i jo gairebé res de la vida. A la concient ingenuïtat li agradava ser així, autèntica i diferent de tothom. Ja no soc igual. Les mentides i esgarrinxades que m'envolten m'han fet més amarg el fel i les meves espines es banyen de verí. Les emocions com les dels altres i a la primavera vull fugir. De ningú em refio ni confio, així tot és més segur. El "credo" ja no el dic ni per mi. Ja no tinc paraula, per més que me'n venti, ni moral, ni pudor, ni vergonya, ni tant sols penediment per fer allò que fa tothom i, que ara, a mi em ve de gust. Les accions del més proper m'amplien llibertat i anulen les conviccions més arrelades, les creences apreses em permeten revolcar-me per la vida com ho fa l'enfangat que m'he trobat pel camí i que em llença quatre gotes pensant que la sed me l'apaga el vi. Trobo a faltar aquella rosa confiada, olorosa i vellutada que regaves amb la mateixa aigua amb que regaves els teu gessamí, pero ara ja no soc així. M'abandonares al meu destí.