dilluns, 13 de febrer del 2023

AMOR INTESTAT

 


Acudir-hi amb el cor ple de tristor. L'amor l'omplia i el dolor l'encongia.

 

Parlar assegut darrera la taula d'anys ha i remugar la lletania apresa notarialment.

 

Amb la indiferència que dona la repetició de les oracions mundanes, llegia

 

el valor que ens donares a cada un.

 

I aquí, quan no hi ets, surten les veritats, perquè després de la vida la vida ja no importa.

 

Tes voluntats van trastocar, embogir i arronsar encara mes el cor compungit.

 

Tingueres paraules, objectes, records, propietats per tots i el notari donà fe.

 

Jo també.

 

Cap per mi.

 

Em posà a recordar aquells flocs de neu que un dia arreplegares amb la mà

 

un dia de riures i excursió. I pensà; que bonic seria si en aquelles lletres deixades

 

hi digués que aquells flocs de neu tant blancs i efímers eren tots per mi.

 

Quin bé tant bonic heretaria per abrigar l'amor de sis anys i el patir de veure't sofrir.

 

Però el notari no ho va llegir.