dijous, 11 de novembre de 2010

Amiga ¡

Ver imagen en tamaño completo





Definició que pots donar a algú que t’és proper,
D’amigues, amics, al llarg de la vida, n’hi ha pocs.
Massa pocs !!


Amiga es aquella persona que li pots dir una mentida,
la tolera, i continua essent fidel a tu, a la teva amistat.
amb els dies i el temps, t’ho diu, et diu que la vas mentir,
ho pots confessar, i  tranquil·lament explicar. Mai mes
ho retreu, i a ningú ho explica.


Amiga es la que en un moment donat li pots demanar consell
el tindràs, i si et convé, et renyarà pel que has fet.
Sense intencions, sense cap altre intenció, tan sols  des de l’estima.


Amiga es saber que hi es. Encara que no estigui al teu costat
t’envolta la seva personalitat, et respecte i et reconeix
defectes i virtuts. Es la que et truca per dir-te “fa temps que no ens veiem,
tinc ganes de tu. Podem trobar-nos i xerrar’ “


Amiga es la que t’hi pots obrir com un llibre
ple a vessar de lletres i les llegirà totes.
No es cansarà, no ho trobarà avorrit, no et dirà “val, val,... ha si ... que bé...no?”
No et vindrà un calfred amb el contacte de la seva veu, tindràs caliu
al voltant de un cafè calentó, en el lloc habitual o en un d’estrany.


Amiga es aquella que no roman tranquil·la fins que veu
els teus problemes solucionats, i et truca per demanar-ho, hi “remuga”
un “caxis” o “casum dena” quan dius que tot continua igual.
T’envia força, ànims, petons, abraçades des de la distància, carta
d’energia positiva pel teu jo, franquejat amb consell que cal aprofitar.


La meva es diu DORA, i la teva ?

dimarts, 9 de novembre de 2010

FIRES


Empolsat de Fires   
et deixes tenyir de rosa  
núvol de cotó enyorat, 
balanceges en mans infants 
tot fregant en mudes noves.  
¡ Compte que l’estreno ! 

Pregó d’Alcaldia 
tradicions hi ha, balls, rauxa
costums de l’edat mitjana
ciutat Narcisa, ben guapa
balla Gerió so de gralla.
¡ Vessa, Plaça del Vi !

Girona en Fires  
carrers plens i ben transitats
per arreu amuntegades   
persones, bona gentada  
brogit de fauna humana.
! Enfira’t Girona ! 

dimarts, 2 de novembre de 2010



CADAQUÉS

Queda el cel d’un blau esplèndid,
en els ulls que al fons reflexen
qui sap si aquest color els guaita
i el miren pel vidre mentrestant viatgen.

Enfosqueix la tarda cap a color gris,
donant claror el cor feliç de tornar,
Diguem que era mes clara la d’ahir
per la lluna que ajudava a il·luminar.

Cel blau i taques grogues de rogent,
esparracades pel trànsit del vent
i puntetes de núvol color rosella
amb liles i morats de dia de Tot Sants.

Arrapats fort amb les soques robustes
abrics d’escorces escalfen l’ànima
vents de ponent amb guspires de pluja
gronxen ses  fulles amarades.

Elegantment alta església, blanca
imatgeria amb sky line a Cadaquès
vides com tantes, dintre les llums
de finestra oberta, cases a joc.

Contrast del cel, fulard per vestir
cortina viva caient sense remor,
aigua salada, guspirejant calma
de pluja dolça, arran de port i barca.

Converses càlides i agradables
emmirallades d’ulls llençats cap a mar
sentiments a toc de punta de dits,
felicitat d’un lloc, d’uns instants.