dimarts, 13 de juny de 2017

QUE SAPS.....













Saps?.....penso...
Saps?.....et penso.....
Saps?.....que penso....
Saps?.....escolto el meu cervell
Saps?....crepitant salten les teues paraules en ell...
Saps?.....musiquen el meu asossec...
Saps?....potser les meves no estan soles...
Saps?.... ballen juntes frec a frec...
Saps?.... que les meves neurones bressoles...
Saps?.... et descobreixo mentre et penso.


PENSO

Penso, penso, penso, 
xup, xup....xup, xup...
L'oli calent fa la seua olor,
xup, xup....xup, xup...
Trinxo ceba, dos grans d'all,
xup, xup....xup, xup...
Ara tomata, per donar color,
xup, xup....xup, xup...
Ratllo pebrot, ai ! un tall,
xup, xup....xup, xup...
Caram, quin mal la sal,
xup, xup....xup, xup...
Ara, el meu toc personal,
xup, xup....xup, xup...
Apago el foc que es cremarà, i el cervell se'm rustirà.....xup!!

diumenge, 19 de juny de 2016

IL.LUSIÓ













Somrius feliç i esperançat,
mentre insistentment colpeges
l'exclusa de les seves emocions.

Li abraces petonerament el cos,
intentant filtrar-te per la pell
i anegar l'ànima que no es remulla.

Navegues per un mar desconegut,
i creus coneixer tots els seus vents
mentre llisques sense rumb.

Respires la sal de la boira espesa,
que l'alè dels seus petons
t'avellutarà amb salangre.

Gemegues moments d'extasi,
intentant en cada esbranzida
enganxar un petó dins la seva intimitat.

Gaudeixes cec, creient que t'estimarà,
tot vivint per ella, errant
al no reconeixer la seua pell de plàstic.

dissabte, 2 d’abril de 2016

SUMA



Carona de felicitat que em fa plorar, i ploro feliç.
Pell de gallina mai m’han trobat, m’amago darrera la gota d’una llàgrima.
Les endorfines que m’espolsa m’emplenen el carnet de ball, i ballo.
Somriu, i el dia amb ell, i somriu la meva vida obrint cada dia un regal.
Avui distint, diferent de l’anterior, creixent, creixent, creixent…..
Amb ell, també jo i el meu món, i el meu temps, i la meva joia,
l’alegria, les possibilitats, l’aventura, l’expectativa, la il·lusió, les ganes,
Tot, tot, es fa gran, possible, tendre, juganer…
Tot entra pels seus ulls immensos, negres, clavats en tot el que faig,
Tot el que passa al seu voltant, es per aprendre, per saber,
per tocar, trobar, tastar……tastar la vida que li comença.
A dintre el pit una finestra de bat a bat per on entren els relluents records,
Per on entra la llum dels seus ulls immensos, blaus, clavats en tot el que faig,
Tot el que passa al seu voltant, es per aprendre, per saber,

per tocar, trobar, tastar……i guaitar la vida que ha creat.

dissabte, 14 de novembre de 2015

PELL AMB MEMÒRIA












La meva pell pansida
sense escalfor ni llustre,
freda i descolorida
en un maquillatge pòstum,
només tindrà memória
de l'esCalfor dels teus llavis.

Dermis amb memòria

de les cAricies que rebere,
suaus, lentes, sense presses
per conquerir cràters
en el planeta de la teva pell
i el recoRd de tu, només de tu.

Marxaré, i vull amb mi

aquesta sensació tèbia,
que m'escaLfarà el viatge.
Pantejant sota la lluna
amb espelmEs blanques
i olorS noves de tu.

dimecres, 4 de novembre de 2015

TOT PER TU


 
Recorregut llarg espera el teu avanç.
Vols sentir l’amor enamorat
i no has sabut mai si el has trobat

Car primer cal estimar l’humà.
Lliçó primera per multiplicar,
abans aprenc a sumar.

Estimar, del verb donar.
Afecte i saber valorar,
i primer cal respectar.

Egoisme de sentiments,
De presa i corrents,
saltant les normes més coherents.

Emprant vides alienes.
Toves ànimes femenines,
solituds penses emplenes.

Bufó divertit i rialler
Endorfines al carrer !!

El teu melic, un forat que se’t empasta
Tu, només tu, tot per tu.!!

dilluns, 26 d’octubre de 2015

BORRATXA DE VIDA


Estic borratxa de vida.
L'alcohol de viure, em crema les venes i em satura el fetxe.
Em trobo sublimment feliç en la meua bombolla de somni.
Temps que visc no concient, tot i que el visc.
Flotant en la embriaguesa de les paraules i les reflexions.
Lluminetes en la nit dels ulls embriacs de foscor i felicitat, dolça i feliç pau en el pensament.

dimarts, 25 de març de 2014

TEMPS



Tenim temps,
tinc temps,
en tenim per gastar,
en tinc de gastat.

Tot te tanta pressa,
tot el temps que visc
tot em sembla poc
i pensant, es molt.

Aventuro que faré
aventurem que no fem.
Marxaré quan estigui
marxarem abans d'acabar.

Temes pendents no cal deixar
sombres del nostre pensament.
El més important s'ah de fer,
l'oportunitat transformada en temps.

El millor que he pogut aconseguir
m'ho emporto amb mi, i soc jo.
El temps soc jo i tot lo viscut.
Es dintre meu, vindrà amb mi, m'ho enduré.

El temps m'ha permés contruir aquí,
les emocions que he viscut en aquest lloc,
les sensacions que he pogut regalar
la passió en les coses, la tendresa i l'amor donat.

La gran llavor que he planatat es aquí també,
ella en podrà fer creixer de propies
i deixaran flors boniques i formoses, fent el seu camí.
La millor rosa de la meva vida, la millor i més olorosa,
i alguna de les seves espines, m'han fet sentir que vivia.

dissabte, 16 de novembre de 2013

QUIN ARBRE SOM.....


Em preguntaren.....
Si fossis arbre ?..... quin t'agradaria ésser ?

No vull ésser, sóc...!
Sóc un roure amb arrels d'alzina surera,
a voltes em sento pollancre "d'allinllà" abaix a la riera
on el vent em remou i em fa viure
on l'aigua m'és aliment i energia

Roure de temps i aprenentatge,
d'aixoplugar i fer-me cada hivern més fort.
Roure per inclemències de temporades seques,
ermes d'esperit com les batudes dels vents.....
de solitud....que m'enforteix.

Arrels d'alzina que recorren la terra estranya
superficials abraçant les pedres sense molsa,
però empenyen-les cap a baix, rebutjant-les....
Arrels d'alzina de la meva llavor, que ha florit allà......
Arrels d'alzina que la meva llavor, m'ha ensenyat a estimar.....

dijous, 7 de novembre de 2013

NO T'ATURIS

Ja fa massa temps que tinc aquest blog de poesia completament abandonat, me n'enrecordo de tan en tan i entro a fer-hi un cop d'ull per si "s'ha activat tot sol"..... Peró ara toca començar de nou i ho faig amb un poema de WALT WHITMAN.  Es un poema de vida.....!!!!








NO T’ATURIS
No deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica,
sense haver estat feliç, sense haver augmentat els teus somnis.
No et deixis vèncer pel desànim.
No permetis que ningú et tregui el dret a expressar-te,
que és gairebé un deure.
No abandonis les ànsies de fer de la teva vida quelcom extraordinari.
No deixis de creure que les paraules i les poesies
sí que poden canviar el món.
Passi el que passi la nostra essència està intacta.
Som éssers plens de passió.
La vida és desert i oasis.
Ens derroca, ens fa mal,
ens ensenya,
ens converteix en protagonistes
de la nostra pròpia història.
Encara que el vent bufi en contra,
la poderosa obra continua:
Tu pots aportar una estrofa.
No deixis mai de somiar,
perquè en somnis és lliure l’home.
No caiguis en el pitjor dels errors:
el silenci.
La majoria viu en un silenci espantós.
No et resignis.
Fuig.
“Emeto els meus udols pels terrats d’aquest món”,
diu el poeta.
Valora la bellesa de les coses simples.
Es pot fer bella poesia sobre petites coses,
però no podem remar en contra de nosaltres mateixos.
Això transforma la vida en un infern.
Gaudeix del pànic que et provoca
tenir la vida per davant.
Viu intensament,
sense mediocritat.
Pensa que en tu està el futur
i encara la tasca amb orgull i sense por.
Aprèn dels qui puguin ensenyar-te.
Les experiències dels qui ens van precedir
dels nostres “poetes morts”,
t’ajuden a caminar per la vida
La societat d’avui som nosaltres:
Els “poetes vius”.
No permetis que la vida et passi a tu sense que la visquis…
                                                                               WALT WHITMAN