La tenien encisades les persones diferents i especials, aquelles que se sortien del comú. Encuriosida estava en aquests diferents formats de vida que a voltes dona la conjunció entre la naturalesa i la societat. L'evolució mental de cadascú que pot transformar-lo en allò inventat per una força que desenvolupa l'imaginari sobre un mateix.
Per aixó en arribar els dos dalt del Patrol que usaven per anar de casa a la feina i de la feina a casa, els guaità embadalida mentre aparcaven i baixaven del cotxe, i li anar comentant quelcom al progenitor d'aquestes "criatures", mentre les fitava de reüll.
Lents, grossos, calmats, tranquils, amb la feixuga tasca de bellugar aquell cos alimentat per una mare amorosa i perillosament generosa, es traslladaven pel garatge tot remugant sentències i emprant la vehemència que els mantenia sempre d'acord.
Traspuant la seguretat que dona l'ampara del progenitor, s'atuaven de la tasca que feien per discórrer amb qualsevol que aparegués pel taller sobre les actualitats i les sentències de l'esdevenir, doncs el dinar assegurat els esperava a casa amb rigorosa puntualitat.
I el pare, mentre li explicava el que havien pogut arranjar al seu vehicle, també els mirava de tant en tant amb els ulls que eren d'orgull i amor. Aquells ulls que vigilen els perills, protegeixen i aplanen el camí a la descendència, ulls als que s'hi podria veure reflectit el mateix si fossin les ninetes d'algún marsupial pare de bessons.
I mentre el pare envelleix a la feina més enllà del que és habitual, la descendència observa la vida dins el marsupi.
