Balcó prefabricat al mar,
en un camí que esdevé de ronda.
L’olor del mar, el vol de les gavines,
els tons blaus d’un cel de pluja.
Un veler gairebé a l’horitzó,
el trencat de les ones en les roques
i la remor en moviment sens fi.
La ferum del mar trenca la brisa,
Planegen les gavines pel vent horrorós
I aquest cel degota un plugim trist.
El branquilló de l’horitzó s’allunya,
semblava un vaixell en la imaginació.
I les roques empipades aguanten fermes
les eternes embranzides que desgasten.
I si no em ve de gust de guaitar
amb els meus ulls optimistes,
que passa ?
25-04-11
