dijous, 11 de novembre de 2010

Amiga ¡

Ver imagen en tamaño completo





Definició que pots donar a algú que t’és proper,
D’amigues, amics, al llarg de la vida, n’hi ha pocs.
Massa pocs !!


Amiga es aquella persona que li pots dir una mentida,
la tolera, i continua essent fidel a tu, a la teva amistat.
amb els dies i el temps, t’ho diu, et diu que la vas mentir,
ho pots confessar, i  tranquil·lament explicar. Mai mes
ho retreu, i a ningú ho explica.


Amiga es la que en un moment donat li pots demanar consell
el tindràs, i si et convé, et renyarà pel que has fet.
Sense intencions, sense cap altre intenció, tan sols  des de l’estima.


Amiga es saber que hi es. Encara que no estigui al teu costat
t’envolta la seva personalitat, et respecte i et reconeix
defectes i virtuts. Es la que et truca per dir-te “fa temps que no ens veiem,
tinc ganes de tu. Podem trobar-nos i xerrar’ “


Amiga es la que t’hi pots obrir com un llibre
ple a vessar de lletres i les llegirà totes.
No es cansarà, no ho trobarà avorrit, no et dirà “val, val,... ha si ... que bé...no?”
No et vindrà un calfred amb el contacte de la seva veu, tindràs caliu
al voltant de un cafè calentó, en el lloc habitual o en un d’estrany.


Amiga es aquella que no roman tranquil·la fins que veu
els teus problemes solucionats, i et truca per demanar-ho, hi “remuga”
un “caxis” o “casum dena” quan dius que tot continua igual.
T’envia força, ànims, petons, abraçades des de la distància, carta
d’energia positiva pel teu jo, franquejat amb consell que cal aprofitar.


La meva es diu DORA, i la teva ?

dimarts, 9 de novembre de 2010

FIRES


Empolsat de Fires   
et deixes tenyir de rosa  
núvol de cotó enyorat, 
balanceges en mans infants 
tot fregant en mudes noves.  
¡ Compte que l’estreno ! 

Pregó d’Alcaldia 
tradicions hi ha, balls, rauxa
costums de l’edat mitjana
ciutat Narcisa, ben guapa
balla Gerió so de gralla.
¡ Vessa, Plaça del Vi !

Girona en Fires  
carrers plens i ben transitats
per arreu amuntegades   
persones, bona gentada  
brogit de fauna humana.
! Enfira’t Girona ! 

dimarts, 2 de novembre de 2010



CADAQUÉS

Queda el cel d’un blau esplèndid,
en els ulls que al fons reflexen
qui sap si aquest color els guaita
i el miren pel vidre mentrestant viatgen.

Enfosqueix la tarda cap a color gris,
donant claror el cor feliç de tornar,
Diguem que era mes clara la d’ahir
per la lluna que ajudava a il·luminar.

Cel blau i taques grogues de rogent,
esparracades pel trànsit del vent
i puntetes de núvol color rosella
amb liles i morats de dia de Tot Sants.

Arrapats fort amb les soques robustes
abrics d’escorces escalfen l’ànima
vents de ponent amb guspires de pluja
gronxen ses  fulles amarades.

Elegantment alta església, blanca
imatgeria amb sky line a Cadaquès
vides com tantes, dintre les llums
de finestra oberta, cases a joc.

Contrast del cel, fulard per vestir
cortina viva caient sense remor,
aigua salada, guspirejant calma
de pluja dolça, arran de port i barca.

Converses càlides i agradables
emmirallades d’ulls llençats cap a mar
sentiments a toc de punta de dits,
felicitat d’un lloc, d’uns instants.

dijous, 14 d’octubre de 2010

SETEMBRE A L'OCTUBRE



Ens agafa de retruc,
intuïció tenim per dir-nos
que ho tornarà a fer,
que no ens permetrà
deixar passar aquest any
i que es presenta sempre
per les mateixes dates.

Amb un posat de melangia,
baixa i puja del tren
tot canviant d’estació,
i nosaltres neguitosos l’atansem,
uns amb ganes de retrobar-lo,
d’altres amb la insatisfeta pressa
de veure’l allunyar-se via enllà.

Amb vestit, naturalment elegant,
escollit a la millor botiga del mon,
color de la força que esdevé vida,
patronatge amb un bon tall,
daurats botons que llueix la camisa,
calçat de peu ferm i segur
recent llustrat per la pluja.

Guaitar-lo esdevé un plaer,
les sensacions retrobades
ens transiten sota la pell,
ens pessigollegen els sentits,
i una bellesa suau i delicada,
provoca desitjos en la imaginació
deixant els ulls a vessar de imatges.

Que bonic el seu tarannà,
esplèndid i previsor alhora,
entranyable encenent la brasa
i fent caliu a la vora del foc,
on romàntica i apassionada
s’esdevé la tova catifa
esmorteïdora de plaents sons.

Regala generós propietats naturals
que suposen drets sobre bens tangibles,
equipatge que desplega majestuós
mentre reparteix fruits de rebost
donant la volta al mon,
seguint-lo al ritme del seu pas,
la natura avança i preveu la seva arribada.

De casa bona n’és procedent,
riques propietats ben administrades,
te rebudes en dret d’herència,
que ens les te cedides per usucapió,
malmetent-les en actitud prepotent,
sense mostrar cap mena de respecte
pel que molt properament retornarem.

Ell en canvi es ric, molt ric,
res no vol, res no li pertany
propietari absolut, sense drets llegats
sobre el seu temps, que es de tots.
Octubre, benvolgut Setembre a l’Octubre
ens arribes ara, restant amb nosaltres
mentre atansem el tren de l’hivern.

08-10-10

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Un caramel per tu


Te gust de caramel, dolç, afruitat
no hi ha set de vida, desembolicant-lo
a poc a poc.

Te gust de caramel, dolç, afruitat
el copsa millor la meva boca,
reeixida per aigua de torrent fresc.

Te gust de caramel, dolç, afruitat
i entrebancat a les papil·les
guspireja tonalitats.

Te gust de caramel, dolç, afruitat
i el sucre de sa fructosa dona
impuls al meu bategar.

Te gust de caramel, dolç, afruitat
traspua finesa, vivor creixent,
tal com s’ha elaborat.

Te gust de caramel, dolç, afruitat
formulat amb fermesa, l’origen
de terra endins, porta senyalat.

Te gust de caramel, dolç, afruitat
amb el fons de gira-sol, i
roselles quatre de dalt a baix.

Te gust de caramel, dolç, afruitat
esguardant gloriós destí,
però ell no ho sap.

divendres, 1 d’octubre de 2010

Parole....



Llengües escrites en rima,
poemes de nits de lluna plena,
udols de llop cercant en la boira
l’eco de la seva manada.

Sons de dofins i balenes
al voltant de la blanca barca,
dibuixen somriures feliços,
també amb ànima enutjada.

Foscor total en hora nocturna,
crits del bosc enmig de les branques,
ulls brillants assetjant entre fulles,
òlibes expectants criden la caça.

Signes, diàlegs, vocabularis
de les espècies en els seus elements,
parlen de vida, de dia a dia
d’evolució , natura i supervivència.

Udols, cants de balenes , crits d’òliba,
emocions vertaderes del regne animal.
Lletres, paraules, frases i poemes.
Diuen, però que, en realitat ?

Optimist




La salabror de l’aigua
les crestes petites i blanques
de brava mar en calma,
“l’optimist” navega estripant l’aire.

Dibuix “d’esteles en la mar”
canta el mestral la coneguda cançó,
llençant la vista en denses boires
a un “optimist” no li manca far.

Petites incursions en el mar de la vida
minses gairebé, inexistents en l’oceà,
tampoc dels riscos n’ha estat baluard
“optimist” ancorat, mai naufragat.

Previst sense càrrega solca lleuger
esperit simple sense complicacions
estable, fermament marcant el rumb,
un “single-handed” li fa costat.

dijous, 30 de setembre de 2010

UNA ESTONA


Ahir, quina galleda de felicitat,
la nostra voluntat i la vida a favor
em regalà una estona d'aquelles.
No era una estona de tantes,
va ser una estona esperada,
desitjada, assaborida i gaudida.

Ahir, quin cove ple a vessar,
els meus sols, tots dos hi eren,
allà ficats, somrients i bonics.
No només somrients i bonics,
estaven espectacularment resplendents
amb ganes, projectes i vitalitat.

Ahir, en la rebotiga dels somnis,
pedres amb energia vital acumulada
tes, infusions i reformes de cases,
"la llum a les llars sostenibles
entra i escalfa les estances"
i jo vos regalo caliu per vosaltres.

dimecres, 29 de setembre de 2010

CIMS

DSCI0093
Bastiments, Pic de l'Infern, Freser








Senders plens de vivències,
recorreguts per camí plaent,
feréstegues roques escarpades
amb passes pausades i apassionades.

Pensaments en sintonia,
l’entorn es inspiració,
guaitant, gaudint de l’aire,
l’aigua i la remor del vent.

Cims erms, o gairebé,
flors tardanes encara,
genciana de blava imatge,
sincronitzant tons amb el cel.

I allà dalt el silenci,
la pau de les muntanyes
el vol del trencalòs en parella
i allà baix la vida en escreix.

dimarts, 28 de setembre de 2010

TARDOR

Diguem somni de Tardor ... si cal tenir-lo.

Diguem si en la tardor... la pluja gaudiràs.
Diguem si el teu color daurat...fins l'hivern el tindràs posat.
Diguem.. diguem.. afanyat...doncs la fred volta a voltes d'amagat.

dilluns, 27 de setembre de 2010

Confessió




Haig de confessar.....
Et vaig veure... ahir ....d'un tros lluny !!
Allà assegut a la terrassa, guaitant l'entorn
i la friso del brogit en la vida !!!
Gent corrent, persones amunt i avall !!!

Et vaig veure... ahir....d'un tros lluny !!
El teu posat noble, altiu, com de comte !!
Em vas veure.... ho sé... m'ho vas dir,
tan bon punt aparegué pel cantó de la plaça,
i aquella dona ?... es la meva, la que jo espero...

Et vaig veure... ahir... d'un tros lluny !!
Em preguntares.... No m'has vist !!
I a mi em va agradar saber que em miraves,
i que no sabies que jo et guaitar primer !!!!
mentre tu miraves la friso del brogit de la vida.

Adeu

Mirem sempre als ulls amor,
encara que no et vegi.
Besem a cada instant,
encara que no senti els teus llavis.
Parlem amb la mirada tal com feies,
segur que ho entendré.
Agafem de la mà tot passejant,
també te la donaré.
Camina amb mi allà on vagi,
mai sola em sentiré.
Diguem coses cada dia,
Jo també te’n explicaré.
Donem amor, l’amor
que eternament et donaré.

Desembre - 08

Dilluns

Avui ja no ets dintre teu.
Ahir en vas sortir per estar sempre amb nosaltres.
Ahir i avui vens amb mi pertot arreu.
Ahir m’ho vas fer saber.
Avui ja ho se.

Ahir mirava el teu vestit,
aquest vestit que has portat sempre.

Molt abans d’abans d’ahir,
jo te’l acariciava i amb ell m’acariciaves tu a mi.

Molt abans d’abans d’ahir ,
érem feliços mirant-nos-el.
Miraves el meu i jo el teu, i era tant maco.....

Dissabte te’l vas treure,
mai mes te’l posaràs.

Molt abans d’abans d’ahir i avui,
el teu vestit, ara deslluït, es tant maco com sempre.

No et preocupis amor,
mai el veuré a ell quan et vegi a tu.
Avui, fins i tot així, et trobo maco.

Fins ara, Amor.

13-10-08

Saber

Saps, quan a la nit em desperto
i escolto el teu respirar ..... penso, l’estimo.

Saps, quan m’abraces fortament
i em beses amb amor ..... penso, l’estimo.

Saps, quan parles dels teus fills
amb orgull i tendre amor ..... penso, l’estimo.

Saps, cada dia que et beso
abans de marxar a la feina ..... penso, l’estimo.

Saps, quan dormin em dones empenta
pensant que soc el nostre intrús gat ..... penso, l’estimo.

Saps amor, que l’amor que em dones
només es mereix pensar, ..... l’estimo.

10-10-08

Senzillament gràcies.

Si els teus braços
m’apropen cap a tu,
guspires encenen en el meu cor.
Senzillament gràcies.

Si sento el teu suau respirar,
la pau envaeix els meus sentits.
Senzillament gràcies.

Si entres impetuós
a dintre meu
i a viure t’hi quedes.
Senzillament gràcies.

Ets tu així,
tal com ets,
tal com m’agrades a mi.
Senzillament gràcies.

Maig - 97

Viure

Vius en el meu cor,
vius en la meva mirada.
Si estàs perdut,
Dintre els meus ulls
t’hi trobaràs.

Abril-97

Somriure

Meravellós somriure
dibuixen els teus llavis,
obren la finestra del  meu cor,
Surten amb les ales obertes,
el meu desig i el meu amor.

Abrl-95

Record

Guardem el secret d’un dia,
l’hora dolça del amor,
el petó furtiu i una mirada,
l’esglai, l’espant i l’alegria.

Guardem el nostre primer petó,
la trobada de l’únic amor,
la seva vida estimada,
les mans, els llavis i la seva olor.

Guardem la imatge dels seus cabells,
la forma de mirar, somriure i estimar,
el tarannà i el seu posat pausat.

I més lluny guardem les hores no viscudes,
les hores que ha mancat al meu costat.

Gener – 94

dijous, 23 de setembre de 2010

Humilment

em poso a escriure sense saber-ne,
farcides les meves paraules de faltes.
Sacrilegi contra el català cometré,
no volent en cap mesura fer-lo malbé.