QUI VOL VIURE DE TOT S'HA DE RIURE

Si viure fos un caramel de pal, lleparíem la vida lentament sabotejant els sucres que es van desfent. Degustarem el sabor del xupa-xup que ens hauria estat assignat. De maduixa, llimona, taronja, menta, l'estrany de Coca-Cola, o de qualque altre que ens regalessin, perquè el famós caramel s'assembla a la vida.

Hi ha pressa per menjar-se'l, com amb la vida. El mosseguem i roseguem amb l'ànsia de xuclar de cop tot el sucre i el sabor que ens regala, pensant que potser en tindrem algun altre després. (Craso error !!!)

Tothom en té un de caramel, només un.

Alguns el sostenen amb la mà, després de treure'l de la boca mentre s'apropen a d'altres. Aquest reflex és un instint natural i necessari, se'n diu Amor.

D'altres, el mantenen a la boca, el assaboreixen mentre llepen al mateix temps que el fotut caramel, la possibilitat de deixar borni a algú a qui s'apropin.

D'aquí rau l'habilitat de cadascú per esquivar els pals, sense deixar d'acostar-te i poder continuar gaudint fins al final dels sabors del meravellós caramel que tenim i viure.

Si mai penseu que ningú proper us ha deixat de decebre, no us amoïneu no és culpa vostra, tan sols és que no sou estimables, per això cal que llepeu, llepeu, llepeu... i esquiveu!!!