Haig de confessar.....
Et vaig veure... ahir ....d'un tros lluny !!
Allà assegut a la terrassa, guaitant l'entorn
i la friso del brogit en la vida !!!
Gent corrent, persones amunt i avall !!!
Et vaig veure... ahir....d'un tros lluny !!
El teu posat noble, altiu, com de comte !!
Em vas veure.... ho sé... m'ho vas dir,
tan bon punt aparegué pel cantó de la plaça,
i aquella dona ?... es la meva, la que jo espero...
Et vaig veure... ahir... d'un tros lluny !!
Em preguntares.... No m'has vist !!
I a mi em va agradar saber que em miraves,
i que no sabies que jo et guaitar primer !!!!
mentre tu miraves la friso del brogit de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada