SETEMBRE A L'OCTUBRE

Ens agafa de retruc,

intuïció tenim per dir-nos

que ho tornarà a fer,

que no ens permetrà

deixar passar aquest any

i que es presenta sempre

per les mateixes dates.

Amb un posat de melangia,

baixa i puja del tren

tot canviant d’estació,

i nosaltres neguitosos l’atansem,

uns amb ganes de retrobar-lo,

d’altres amb la insatisfeta pressa

de veure’l allunyar-se via enllà.

Amb vestit, naturalment elegant,

escollit a la millor botiga del mon,

color de la força que esdevé vida,

patronatge amb un bon tall,

daurats botons que llueix la camisa,

calçat de peu ferm i segur

recent llustrat per la pluja.

Guaitar-lo esdevé un plaer,

les sensacions retrobades

ens transiten sota la pell,

ens pessigollegen els sentits,

i una bellesa suau i delicada,

provoca desitjos en la imaginació

deixant els ulls a vessar de imatges.

Que bonic el seu tarannà,

esplèndid i previsor alhora,

entranyable encenent la brasa

i fent caliu a la vora del foc,

on romàntica i apassionada

s’esdevé la tova catifa

esmorteïdora de plaents sons.

Regala generós propietats naturals

que suposen drets sobre bens tangibles,

equipatge que desplega majestuós

mentre reparteix fruits de rebost

donant la volta al mon,

seguint-lo al ritme del seu pas,

la natura avança i preveu la seva arribada.

De casa bona n’és procedent,

riques propietats ben administrades,

te rebudes en dret d’herència,

que ens les te cedides per usucapió,

malmetent-les en actitud prepotent,

sense mostrar cap mena de respecte

pel que molt properament retornarem.

Ell en canvi es ric, molt ric,

res no vol, res no li pertany

propietari absolut, sense drets llegats

sobre el seu temps, que es de tots.

Octubre, benvolgut Setembre a l’Octubre

ens arribes ara, restant amb nosaltres

mentre atansem el tren de l’hivern.

08-10-10