CADAQUÉS

Queda el cel d’un blau esplèndid,
en els ulls que al fons reflexen
qui sap si aquest color els guaita
i el miren pel vidre mentrestant viatgen.

Enfosqueix la tarda cap a color gris,
donant claror el cor feliç de tornar,
Diguem que era mes clara la d’ahir
per la lluna que ajudava a il·luminar.

Cel blau i taques grogues de rogent,
esparracades pel trànsit del vent
i puntetes de núvol color rosella
amb liles i morats de dia de Tot Sants.

Arrapats fort amb les soques robustes
abrics d’escorces escalfen l’ànima
vents de ponent amb guspires de pluja
gronxen ses  fulles amarades.

Elegantment alta església, blanca
imatgeria amb sky line a Cadaquès
vides com tantes, dintre les llums
de finestra oberta, cases a joc.

Contrast del cel, fulard per vestir
cortina viva caient sense remor,
aigua salada, guspirejant calma
de pluja dolça, arran de port i barca.

Converses càlides i agradables
emmirallades d’ulls llençats cap a mar
sentiments a toc de punta de dits,
felicitat d’un lloc, d’uns instants.