dijous, 28 d’abril de 2011

I si no em ve de gust, que ?


Balcó prefabricat al mar,
en un camí que esdevé de ronda.
L’olor del mar, el vol de les gavines,
els tons blaus d’un cel de pluja.
Un veler gairebé a l’horitzó,
el trencat de les ones en les roques
i la remor en moviment sens fi.

La ferum del mar trenca la brisa,
Planegen les gavines pel vent horrorós
I aquest cel degota un plugim trist.
El branquilló de l’horitzó s’allunya,
semblava un vaixell en la imaginació.
I les roques empipades aguanten fermes
les eternes embranzides que desgasten.

I si no em ve de gust de guaitar
amb els meus ulls optimistes,
que passa ?

25-04-11

5 comentaris:

  1. No passa res de res que no vulguis que passi! guaitar o no ,heus aqui el dilema poema

    ResponElimina
  2. Quanta raó que tens !!!

    Merci !!!

    ResponElimina
  3. Fins i tot i així el paisatge és bell, bss

    ResponElimina
  4. Aquest poema reflexa perfectament el teu caracter. Una feina ben feta Elvirona

    ResponElimina
  5. Malgrat no mirar amb ulls optimistes,el mar sempre ens retorna amb la seva bellesa,oi?

    ResponElimina