dissabte, 14 de novembre de 2015

PELL AMB MEMÒRIA












La meva pell pansida
sense escalfor ni llustre,
freda i descolorida
en un maquillatge pòstum,
només tindrà memória
de l'esCalfor dels teus llavis.

Dermis amb memòria

de les cAricies que rebere,
suaus, lentes, sense presses
per conquerir cràters
en el planeta de la teva pell
i el recoRd de tu, només de tu.

Marxaré, i vull amb mi

aquesta sensació tèbia,
que m'escaLfarà el viatge.
Pantejant sota la lluna
amb espelmEs blanques
i olorS noves de tu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada