LA FONDA

A les fondalades d'aquella vall en Cosme viu amb la seva dona a la fonda on sempre tenen parada els traginers que es desplacen d'una contrada a una altra. Els donen vianda i jas per poder reposar i agafar forces per continuar camí. El desencadenant de què hi succeeix abans de la festa d'aquest any, s'esdevé pel negociat que vol proposar l'hostaler al Tin, l'ajudant que fa de mosso per a tot, aquí al mateix hostal i que no acabarà essent com el tenia planejat.

En Cosme és un escarràs de la fonda. Amunt i avall va atenent a tots els que s'aturen d'un llarg camí calorós i sense cap ombra on emparar-se. Arriben assedegats i afamats. Es fira a la Vila Gran i durant tres o quatre dies anirà més de bòlit que mai.

Tots li somriuen quan entren i el saluden amb un - Eeeeiiii, com anem Cosme?? I ell els rep amb el seu gran caràcter afable i obert i la immensa rialla que el caracteritza. - Bé per al moment, casumdena!!, respon. - Va, seieu que us posaré beure i us dic el que cou la dona a les cassoles i em dieu el que voleu, casumdena!!

- Casumdena dona, diu amb veu potent tot empenyent la porta de la cuina per entrar-hi - Va, digues-me que has guisat avui, que ja els hi dic a aquests que han entrat, casumdena, que venen afamats. Casumdena dona!!, li diu de manera jovial.

La dona, que no cal que tingui nom perquè és com totes les dones que pel fet de néixer tenen garantit el regal d'una cuina que hauran d'usar, porta els cabells lligats com pot i alguns d'ells s'escapen pels costats del cap amb un aspecte bastant evident de no haver-se'ls rentat aquesta setmana.

Amb un esbufec de malhumor, ni fa el gest de girar-se tot remenant les galtes de porc que li queden enganxades al fons de la cassola, li etziba que si tenen tanta gana i pressa, ja poden agafar els trapaus i anar tirant cap a la vila.

L'hostaler, de mena conciliadora, surt cap al menjador i els ofereix un entreteniment en forma d'olives mentre de cop pensa que en Tin avui triga a venir, i que ja té ganes de què arribi, perquè és arribar ell i la dona ja muda de caràcter i de parlaments i es torna més dòcil.

Ve cada dia, el Tin, per ajudar-los tant al menjador con a la cuina. Sempre s'ha vist com un element callat i pensatiu, encara que algun cop l'ha sorprès mirant-lo de reüll, i això no li ha acabat de fer el pes.

Avui té previst de proposar-li un negociat que a ell el pugui deslliurar d'estar sempre a la fonda i que sigui el Tin el que passi a fer-se'n càrrec. A ell li agradaria anar amunt i avall amb els matxos i les mules pels mercats, com els traginers que atent cada dia de mercat i fer negocis a la vila. La fonda, encara que hi té traça, no és per ell.

Impacient, treu el nas per la finestra, mentre remuga. - Casumdena!! El primer que veu és al gos que vigila la casa, allà ajagut i tranquil. Mira que posar-li "Casumdena" al gos, quins acudits que té la dona! - Ara sempre el tinc enganxat al meu costat!!

S'aboca més a la finestra i li sembla veure, darrere la cantonada la gropa del matxo, amb el que arriba el Tin, que va remenant enèrgicament la cua per espantar-se els tàbacs i les mosques que no paren de pessigar-lo. - Que estrany que l'hagi deixat davant la porta del rebost que dona a la cuina, a ple sol amb aquesta calor!

Decidit a menar la pressa a la dona, després de demanar disculpes de nou als clients, que a hores d'ara ja s'han cruspit les olives, es dirigeix cap a la cuina amb la mirada cap als fogons on hi ha les cassoles fumejant. I tot buscant la dona per apressar-la, es dirigeix al rebost on segur que deu ser, casumdena!

Casumdena d'idea que li va venir aquell dia, quan va decidir posar una reixeta a la porta del rebost per tal que fes corrent d'aire i les llonganisses s'assequessin més de pressa.

Casumdenaaaa !!!! Cridà esglaiat, perquè allò que veu a través de la reixeta, li ha espatllat el negociat que tant anhelava fer amb el mosso. Maleïda dona!!! Refotut mosso!!!

Mentrestant el gos s'asseu al seu costat, pensant (que sí, que els gossos pensen) que mai l'havien cridat per entrar a la cuina.