Ens retrobarem a la química
que hi ha en les nostres paraules
en les nostres converses de tarda i sofà
en les veritats explicades i mig enteses.
Cabòries mentre a fora enfosqueix,
llum d’espelma dibuixant al sostre
la força de l’instant que es viu,
sense cap emoció preconcebuda.
Infusió de tardor endolcida de mel
“repetim, si us plau” apaivaga l’enuig
“explica’m, que jo t’explico” confidències,
subtileses de vida en clau d’intimitat.
Cercant camins en el laberint de decisions,
buscant respostes en els pensaments d’altre,
senzill es viure per a qui tot es fàcil,
adreces sense rumb paguen tribut.
Química en el sentiments,
naixent de versos i paraules ben emprades,
boniques, alhora que ben trobades
les roselles conreades al camp del cor.
Dóna’m d’aquestes amb nota creixent,
no en vull de les altres en detriment,
vull llibertat, que els teus sentiments
no angoixin els meus......i respirar !!!
27-10-10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada