dilluns, 10 de gener de 2011

El destí de l’àngel.




No pot amb les seves ales quan
per fi troba on aturar el cos,
tant cansat d’aquella tardor.
Descansà a la cabellera, olorosa
d’oli refregit , de la nova dona,
que esbronca treballadors temporals.
Mercats, fires a les ciutats grans,
xurros de sucre i xocolata en plats,
on pols de multitud si va dipositant.
- Va, porta-li ara mateix, potser que
no badem, mentre la clientela espera !!
Escomesa llançada a nova parella,
company de feina i llit, al que ha costat
caçar per sotmetre amb comentaris
d'studiada i degradant psicologia.

Angelet, creient de paraules de murris
bruixes juganeres i poc fidels,
feia bategar les ales del seu nom,
mentre egòlatra creia seduir, sense
percebre l’olor de batuda.

Fina, delicada, alegre, bonica a ratets.
Així la recordava .... fina i serena, gairebé perfecte.
Fina, fineta d’amor divertit, entusiasta
que l’Angelet gaudí en temps tranquils.
Temps de somnis per trobar quelcom
que devia existir....segur, segur que existia
allò.....allò que no sabia que era.
Fina, fineta dolça, que el deixà marxar
quan ell li ho demanà, per seguir olorosa
cabellera .....segur, segur que era
allò.....allò que no sabia que era.

Marxà... i fins hi tot s’espolsà de les ales
les dolçors i fineses regalades
per fina dona fineta.

Al llindar del seu estiu, ho decidí....
augurant meravellosa tardor i tranquil hivern
tot passant per les estacions de la vida,
¡¡ Per fi les emocions, el destí li cercaria.!!


  • Qualsevol similitud amb fets succeïts fa unes tres dècades, es pura coincidència, fins i tot els noms emprats, que m’ha semblat recordar..... fins i tot la finor d’una dona fina.   

2 comentaris:

  1. Sempre hi ha un àngel que ens fa recordar, i això que em pensava que d'àngels ja no en quedaven...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  2. Hi ha angels que no saben que ho son, fins que no troben la seva xurrera !!!

    Abraçada amb olor de mar, no de xurros.

    Elvira

    ResponElimina