Ai, rosa olorosa, tu no saps com es el drac.
Pacient i estàtica amb la flaire per bandera i les teves espines en defensa, no saps com es un drac.
Com a únic esforç el teu, per apropar-te a la bestia inmutable i impassible, ai! que no saps com es el drac.
Voldries encendre'l amb la flama vermella del color, però daltónic i curt de vista d'amor, viu per ell el drac.
L'hi enraones amb paraules d'olor perfumat de flor i les llurs les etziba amb sofra. Es un drac.
Que la vida et banyés amb acer et va fer tant forta que no hi travessa la flamarada de l'alè del drac.
Vius contemplant tothom dins d'una rosa de ferro on no hi entra ningú, ni el drac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada