L’aigua clara transparent,
reflexos de migdiada,
llençava rajos groguencs
embadalint-se la tarda
mentre a la “iera” de dalt
els veïns hi fan estada,
asseguts al banc xerrant,
s’obliden de la mainada.
La gran penya rocallosa
vigila damunt del poble
casotes de pedra i fusta,
l’esglesiola més avall,
verds horts repenjats als rostos
i les vaques pasturant
les closes ben plenes d’herba,
gent que hi viu i visitants.
La feina més feixuga
la fa l’avi aquest moment,
seu al banc tot el dia,
li ha entrat dins seu l’alemany
que li ha pres tota memòria,
menar el ramat camí amunt,
bones sopes d’escudella
dins el sarró traginant.
Cap al tard les vaques tornen
volen userda i el jaç,
van directes cap al cóm
on s’hi solen abeurar.
Els nens allà hi xipollegen,
hi juguen tot enriolats
atrapen la carbassuda
la més polposa que hi ha.
Tots els capgrossos del cóm
van fugint esperitats,
les vaques per una banda,
quitxalla l’altre costat,
és el joc de cada dia
en el poblet enfilat
dalt el cim com a la vall,
la Roca de Pelancà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada