divendres, 22 d’abril de 2022

LA ROSA DE FERRO ( El Petit Princep...vol tornar amb la seva rosa)

 

Si tornessis, després de deixar-me. Si ho feres, no em coneixeries. No sabries distingir-me de la multitud que abandonares quan t'entregares a mi. Si tornessis, no em desitjaries tant com em desitjaves. Et preguntaries, talment com jo ho faig, que m'han fet i que ha passat. Vàrem trobar-nos quan ja sabies tot del món i jo gairebé res de la vida. A la concient ingenuïtat li agradava ser així, autèntica i diferent de tothom. Ja no soc igual. Les mentides i esgarrinxades que m'envolten m'han fet més amarg el fel i les meves espines es banyen de verí. Les emocions com les dels altres i a la primavera vull fugir. De ningú em refio ni confio, així tot és més segur. El "credo" ja no el dic ni per mi. Ja no tinc paraula, per més que me'n venti, ni moral, ni pudor, ni vergonya, ni tant sols penediment per fer allò que fa tothom i, que ara, a mi em ve de gust. Les accions del més proper m'amplien llibertat i anulen les conviccions més arrelades, les creences apreses em permeten revolcar-me per la vida com ho fa l'enfangat que m'he trobat pel camí i que em llença quatre gotes pensant que la sed me l'apaga el vi. Trobo a faltar aquella rosa confiada, olorosa i vellutada que regaves amb la mateixa aigua amb que regaves els teu gessamí, pero ara ja no soc així. M'abandonares al meu destí.




divendres, 11 de febrer de 2022

MENTIDES

 


La veritat quan es mentida ja no es veritat.

No pots dir una veritat si dius una mentida (Àlex Rigola)

Ometre la veritat és considerat gairebé una mentida.

Creure la mentida es una veritat.

L'art de viure consisteix en creure mentides.

Per mentir correctament cal creure que s'obra bé.

La mentida corca l'ànima tot i que pugui salvar el cos.

Només els món sap el difícil que és dir la veritat en una història en que tots son mentiders.

Al fidel i al mentider se'ls ha de jutjar no per la veritat o la falsedat de les coses sinó mer la intenció de la seva ment (Agustín de Hipona)

De veritat només n'hi ha una. Les mentides són infinites.

De veritat, el mentir és un maleït vici. No som més que persones i només ens tractem mitjançant la paraula. Si coneguéssim l'horror i el llast de la mentida, la perseguiríem fins a la foguera més justament que a altres crims. Si, com la veritat, la mentida no tingués més que una cara, estaríem en millor situació. Perqué prendríem, com cert l'oposat al que digués el mentider. Però a l'inrevés de la mentida té cent mil figures i un camp il.limitat. (Montaigne)

Es poden admetre les mentides només en dues situacions :- Quan mentim als nostres enemics, i - Quan mentim als amics que van a fer alguna cosa dolenta per bogeria o insensatesa. (Sócrates)

*** La Mitomania, un trastorn que pateixen els mentiders.

*** Pinotxo, el mentider que no ho podia amagar.

..... i si hi guanyessim més dient la veritat ????


Polígraf



LA JOVE DE LA PERLA































Tot fullejant la vaig descobrir
i vaig aturar-me al moment.
Em va venir un pensament
que li volia compartir.

"Fas cara d'espavilada"...

vaig dir-li de primeres,
"ets una noia guaperes
i també molt ben plantada".

"M'agradaria comprobar

si tens un bon caparró
dons els físic no és gens bó
si no té un bon taranná".

"Vull coneixe't,...intimar,

vull saber si ets vegana,
si ets dona de tarifa plana,
si t'agrada conversar".

"Vull sentir-te ven aprop"...

"Vull estar dins el teu cor".

Jaume Mateu
2017

divendres, 28 de desembre de 2018

ENGANHOSA - GANYONA













Qual o t'aviá de dire,
miserable arma de gèstes falses.
Qual o t'auriá de dire,
temps fa que partiguèt
plan clar o daissèt.
Vertuts tibadas, rason e povàses d'aima.
Qual o m'aviá de dire,
que cap d'aqueles foguèsse per ieu.
Pesas en balança la morala,
un costat l'etica e l'autre los sòus.
La tiá engana as pas amagat
que trist, te n'ès pas avisat.
Res mai a dire,
te desirar solament
qu'ajas bon camin.


Qui t'ho havia de dir,
mísera ànima de gestos falsificats.
Qui t'ho hauria de dir,
temps fa que va marxar
ben clar ho va deixar.
Virtuts tens, raó i a polsims estima.
Qui m'ho havia de dir,
que cap d'aquests fos per mi.
Sospeses en balança la moral,
un costat l'ètica i l'altre el dineral
El teu engany no has amagat
que trist, no te'n has adonat.
Res més a dir,
només desitjar-te
que tinguis bon camí.


dilluns, 5 de febrer de 2018

BOTONETS

Tinc l'ànima amb un pinçament,
agafats a ella hi rauen....
.....uns petits botonets a la gran merceria de la meva vida.




dimarts, 13 de juny de 2017

QUE SAPS.....













Saps?.....penso...
Saps?.....et penso.....
Saps?.....que penso....
Saps?.....escolto el meu cervell
Saps?....crepitant salten les teues paraules en ell...
Saps?.....musiquen el meu asossec...
Saps?....potser les meves no estan soles...
Saps?.... ballen juntes frec a frec...
Saps?.... que les meves neurones bressoles...
Saps?.... et descobreixo mentre et penso.


PENSO

Penso, penso, penso, 
xup, xup....xup, xup...
L'oli calent fa la seua olor,
xup, xup....xup, xup...
Trinxo ceba, dos grans d'all,
xup, xup....xup, xup...
Ara tomata, per donar color,
xup, xup....xup, xup...
Ratllo pebrot, ai ! un tall,
xup, xup....xup, xup...
Caram, quin mal la sal,
xup, xup....xup, xup...
Ara, el meu toc personal,
xup, xup....xup, xup...
Apago el foc que es cremarà, i el cervell se'm rustirà.....xup!!

diumenge, 19 de juny de 2016

IL.LUSIÓ













Somrius feliç i esperançat,
mentre insistentment colpeges
l'exclusa de les seves emocions.

Li abraces petonerament el cos,
intentant filtrar-te per la pell
i anegar l'ànima que no es remulla.

Navegues per un mar desconegut,
i creus coneixer tots els seus vents
mentre llisques sense rumb.

Respires la sal de la boira espesa,
que l'alè dels seus petons
t'avellutarà amb salangre.

Gemegues moments d'extasi,
intentant en cada esbranzida
enganxar un petó dins la seva intimitat.

Gaudeixes cec, creient que t'estimarà,
tot vivint per ella, errant
al no reconeixer la seua pell de plàstic.

dissabte, 2 d’abril de 2016

SUMA



Carona de felicitat que em fa plorar, i ploro feliç.
Pell de gallina mai m’han trobat, m’amago darrera la gota d’una llàgrima.
Les endorfines que m’espolsa m’emplenen el carnet de ball, i ballo.
Somriu, i el dia amb ell, i somriu la meva vida obrint cada dia un regal.
Avui distint, diferent de l’anterior, creixent, creixent, creixent…..
Amb ell, també jo i el meu món, i el meu temps, i la meva joia,
l’alegria, les possibilitats, l’aventura, l’expectativa, la il·lusió, les ganes,
Tot, tot, es fa gran, possible, tendre, juganer…
Tot entra pels seus ulls immensos, negres, clavats en tot el que faig,
Tot el que passa al seu voltant, es per aprendre, per saber,
per tocar, trobar, tastar……tastar la vida que li comença.
A dintre el pit una finestra de bat a bat per on entren els relluents records,
Per on entra la llum dels seus ulls immensos, blaus, clavats en tot el que faig,
Tot el que passa al seu voltant, es per aprendre, per saber,

per tocar, trobar, tastar……i guaitar la vida que ha creat.

dissabte, 14 de novembre de 2015

PELL AMB MEMÒRIA












La meva pell pansida
sense escalfor ni llustre,
freda i descolorida
en un maquillatge pòstum,
només tindrà memória
de l'esCalfor dels teus llavis.

Dermis amb memòria

de les cAricies que rebere,
suaus, lentes, sense presses
per conquerir cràters
en el planeta de la teva pell
i el recoRd de tu, només de tu.

Marxaré, i vull amb mi

aquesta sensació tèbia,
que m'escaLfarà el viatge.
Pantejant sota la lluna
amb espelmEs blanques
i olorS noves de tu.