Al matí, mudat de vint-i-un botó sortirà al carrer, sol o acompanyat, per veure les parades de llibres i la munió de roses de tota mena que fan lluïr les rambles, passejos i places d'arreu.
Ella, la Melisa, aixeca el cap del llibre que llegeix i li assegura que li comprarà una bonica rosa com cada any i tal com és tradició.
Tot i que al Pere ja li estan prou les roses, i el fet que la Melisa sempre li regala una de ben bonica i engalanada, pensa en el desitg de que li agradaria molt més un llibre, tal i com se'ls hi regala a les dones.
Aquest antic costum el troba femellista, considerant-los a ells poc mereixedors d'una bona lectura, i més en aquests temps en que hi ha tanta literatura de tots els estils, amb escriptores de casa com d'arreu del món. I ell es deleix per llegir.
Però la realitat n'és una altre i sempre es regala un llibre a les dones i una rosa als homes. Que difícil remoure costums, pensa.
El fet és que ningú fa el pas per atrevir-se a canviar rols, sigui per connivència femellista o sia per acomodament de la societat a continuar mantenint el paper de les dones com a prevalent i dominant en la societat actual. Els llibres sembla que són per les que tenen més temps de llegir.
I vet-ho-aquí que ben mudat i amb ànima de festa, el 23 d'abril, Pere amunt, Pere avall cercant llibres i fullejant-los per acabar triant-ne un que ell mateix es compra. Com cada any, és clar.
Fotuda societat aquesta, pensa sempre per Santa Jordina, mentre escull un llibre per la Melisa, que segurament no acabarà llegint mai.
