El destí de l’àngel.

No pot amb les seves ales quan

per fi troba on aturar el cos,

tant cansat d’aquella tardor.

Descansà a la cabellera, olorosa

d’oli refregit , de la nova dona,

que esbronca treballadors temporals.

Mercats, fires a les ciutats grans,

xurros de sucre i xocolata en plats,

on pols de multitud si va dipositant.

- Va, porta-li ara mateix, potser que

no badem, mentre la clientela espera !!

Escomesa llançada a nova parella,

company de feina i llit, al que ha costat

caçar per sotmetre amb comentaris

d'studiada i degradant psicologia.

Angelet, creient de paraules de murris

bruixes juganeres i poc fidels,

feia bategar les ales del seu nom,

mentre egòlatra creia seduir, sense

percebre l’olor de batuda.

Fina, delicada, alegre, bonica a ratets.

Així la recordava .... fina i serena, gairebé perfecte.

Fina, fineta d’amor divertit, entusiasta

que l’Angelet gaudí en temps tranquils.

Temps de somnis per trobar quelcom

que devia existir....segur, segur que existia

allò.....allò que no sabia que era.

Fina, fineta dolça, que el deixà marxar

quan ell li ho demanà, per seguir olorosa

cabellera .....segur, segur que era

allò.....allò que no sabia que era.

Marxà... i fins hi tot s’espolsà de les ales

les dolçors i fineses regalades

per fina dona fineta.

Al llindar del seu estiu, ho decidí....

augurant meravellosa tardor i tranquil hivern

tot passant per les estacions de la vida,

¡¡ Per fi les emocions, el destí li cercaria.!!

• Qualsevol similitud amb fets succeïts fa unes tres dècades, es pura coincidència, fins i tot els noms emprats, que m’ha semblat recordar..... fins i tot la finor d’una dona fina.