Acudir-hi amb el cor ple de tristor. L'amor
l'omplia i el dolor l'encongia.
Parlar assegut darrera la taula d'anys ha i remugar la lletania apresa
notarialment.
Amb la indiferència que dona la repetició de les oracions mundanes,
llegia
el valor que ens donares a cada un.
I aquí, quan no hi ets, surten les veritats, perquè després de la vida
la vida ja no importa.
Tes voluntats van trastocar, embogir i arronsar encara mes el cor
compungit.
Tingueres paraules, objectes, records, propietats per tots i el notari
donà fe.
Jo també.
Cap per mi.
Em posà a recordar aquells flocs de neu que un dia arreplegares amb la
mà
un dia de riures i excursió. I pensà; que bonic seria si en aquelles
lletres deixades
hi digués que aquells flocs de neu tant blancs i efímers eren tots per
mi.
Quin bé tant bonic heretaria per abrigar l'amor de sis anys i el patir
de veure't sofrir.
Però el notari no ho va llegir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada